El sepulcro egipcio de Tarragona

“Un manuscrito de D. Buenaventura Hernández Sanahuja“: este es el título del artículo escrito por Carlos Babot Boixeda en el Boletín Arqueológico, Año LXVI, 1966 de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Continuamos con la página 218, que en realidad es la segunda del artículo.

La transcripción de la página 218 es la siguiente:

ren nous fragments de gust y caràcter egypci, treballats o escarpejats en lloses de marbre, arrencades de les pedreres de la ciutat. Lo Govern trametè a En Antoni Delgado, pera certificar de la autenticitat dels descobriments. Continuades les obres en 19 de Març de 1853, a presencia del funcionari central, de les autoritats provincials, y altres persones ilustrades, aparegueren fragments del mateix istil que los anteriors, també escarpejats en les lloses descobertes.

Hernández Sanahuja, en aquells anys, que poden estimar-se com los de sa infantesa en les ciencies arqueològiques, senzill industrial de la ciutat, que per instint y després per càlcul. va aficionar-se al estudi de la historia, a la vista d’aquelles troballes dexà portar-se de sa imaginació e invectiva, acabant per borronejar tot un progecte d’arribada dels egypcis a Tarragona, atribuint-los la fundació de dita ciutat, la construcció de ses muralles y lo assenyalament del nom que la metexa porta.

Conegudes ses opinions en dit opúscol y en les Memories que va remetre a les Academies històriques espanyola, berlinesa y francesa, prompte se presentaren varies notabilitats científiques d’Europa, a fi de fer-se càrrech de la importancia dels descobriments, y prompte també començà la discussió entre elles, especialment entre los acadèmichs de Prusia, baró de Minútoli; monsieur Ross, conceller de la Universitat de Halle; Mr. Roth, canciller de la de Heildemberg; los cèlebres orientalistes MM. Gerhard, director de la Academia de Ciencies de Berlín; Mowers, individuu de la metexa, axís com lo docte Mr. Brugsch, de la Academia d’Arqueología, los quals rebutjaren aquells obgectes, com obra d’ algún falsari, y declaran apòcrifa sa llegitimitat.

Tan convençut quedà Hernández de son erro, que al poch temps feya minuciós recull del seu llibre, escorcollant ahont podría trobar-lo; replegava també les làmines que l’acompanyavan, publicades per separat, a fí de donar a la troballa tota la publicitat possible, y de tot ne realisava un auto de fe, unint al meteix la desaparició dels obgectes. Un exemplar que obra en poder nostre, al final de son text té escrita de sa propia ma, ab l’epígraf de «Quince años post scriptum», y ab data de 19 de Febrer de 1870, una complerta retractació de ses idees, que honra a la altesa de mires del home prudent.» (2)

Hace bastantes años tuve la suerte de poder adquirir de un librero anticuario de Barcelona, un ejemplar del «Resumen histórico-crítico de la ciudad de Tarragona, … », de Hernández Sanahuja, que creo,

—————————————————————–

(2) Ob. cit., págs. 151 y 152.